Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental

Producció i captació d’aigua

Índex

Introducció

  • En els darrers 6 anys la producció d’aigua dessalada a l’illa de Mallorca s’ha quintuplicat mentre.
  • L’increment més important va ser del 2015 al 2016 amb un augment del 529% de la producció degut a la sequera del 2016 que deixà els pous de captació i els embassaments sota mínims i en aquesta situació les dessaladores supliren la necessitat d’abastiment.
  • L’IDAM de Ciutadella va iniciar la seva activitat productiva el mes de juny del 2019. L’IDAM integra dues línies de producció de 5.000 m3/dia amb capacitat per ampliar a una línia més.
  • En els darrers 5 anys la producció d’aigua dessalada a l’illa d’Eivissa ha augmentat un 43,19%. L’increment dels darrers 5 anys durant la temporada baixa és d’un 33,10% i durant la temporada alta d’un 49,57 %.
  • Després de la posada en marxa i connexió de l’IDAM de Santa Eulària al any 2018 la capacitat de producció  d’aigua dessalada a l’illa d’Eivissa passà de 29.500 m3/dia a 44.500 m3/dia.
  • La producció d’aigua dessalada ha augmentat un 15,97% del 2015 al 2019 i el 100% de l’aigua urbana subministrada a l’illa de Formentera és aigua dessalada.
  • Al 2015 es va realitzar una ampliació per augmentar la capacitat màxima productiva de l’IDAM de 4.000 a 5.000 m3/dia per fer front a la demanda dels mesos de juliol i agost.

A Mallorca el subministrament d’aigua en alta es garanteix mitjançant la producció d’aigua dessalada de IDAM de Palma, d’Alcúdia i d’Andratx i també a partir de la captació de sa Font de Sa Costera a Sóller, dels pous d’extracció a l’aqüífer de s’Estremera (límit entre Bunyola i Santa Maria) i dels pous de Sa Marineta a Llubí. Sa Font de Sa Costera i l’aqüífer de s’Estremera actuen com un sistema. En moments de poca necessitat d’aigua, la captació de Sa Costera continua en actiu i l’aigua extreta es desvia i s’infiltra a l’Aqüífer de s’Estremera mitjançant quatre pous d’infiltració. Aquesta gestió permet garantir la recuperació i el bon estat ecològic de la massa d’aigua a més de servir de dipòsit natural d’aigua.

A Menorca, la producció d’aigua dessalada no va ser present fins l’any 2019. Va ser durant el mes de juny quan s’inicia l’activitat productiva de l’IDAM Ciutadella. L’IDAM subministra aigua al dipòsit d’Artrutx i al dipòsit de Son Blanc.

Les masses d’aigua de l’illa d’Eivissa presenten en general greus problemes de sobreexplotació i salinització. Per intentar pal·liar aquest efecte i millorar la qualitat de l’aigua subministrada, es produeix una gran quantitat d’aigua dessalada a partir de tres dessaladores (IDAM Eivissa, IDAM Sant Antoni i IDAM Santa Eulària). El fet de que les tres dessaladores estiguin interconnectades al centre de l’illa, facilita la gestió en la producció i ofereix garanties als municipis de no patir interrupcions en el subministrament d’aigua. La producció d’aigua dessalada representa quasi el 50% del subministrament total d’aigua a l’illa.

A Formentera el 100% de  l’aigua subministrada en sòl urbà i sòl rústic és dessalada. El seu únic aqüífer no pot ser explotat pel mal estat tant quantitatiu (sobreexplotació) com qualitatiu (intrusió marina i contaminació per nitrats) que presenta. D’aquesta manera, l’IDAM Formentera subministra aigua als nuclis urbans mitjançant la xarxa de subministrament municipal. A més, el subministrament d’aigua als habitatges aïllats  es garanteix mitjançant sortidors municipals per camions cisterna que representen el 30% del subministrament total a l’illa.

Mallorca

A Mallorca el subministrament d’aigua en alta es garantida mitjançant la producció d’aigua dessalada a les IDAM de Palma, Alcúdia i Andratx i també a partir de la captació de sa Font de Sa Costera a Sóller, dels pous d’extracció a l’aqüífer de s’Estremera (límit entre Bunyola i Santa Maria) i dels pous de Sa Marineta a Llubí. Sa Font de Sa Costera i l’aqüífer de s’Estremera actuen com un sistema. En moments de poca necessitat d’aigua, la captació de Sa Costera continua en actiu i l’aigua extreta es desvia i s’infiltra a l’Aqüífer de s’Estremera mitjançant quatre pous d’infiltració. Aquesta gestió permet garantir la recuperació i el bon estat ecològic de la massa d’aigua per tal d’aconseguir subministrar-ne quan més es necessita.

La producció d’aigua dessalada durant el període 2014-2019 a l’illa de Mallorca ha augmentat un 527% arribant als 14,88 hm3 l’any 2019. L’augment més important va ser del 2015 al 2016 i és correspon amb la posada en marxa de les dessaladores d’Andratx i Alcúdia. L’obertura de les dessaladores va possibilitat donar resposta a les demandes hídriques urbanes durant el període de sequera. Aquesta situació es reflecteix a les dades d’extracció d’aigua dolça on s’observa una baixada d’un 14% del 2015 al 2016 (Figura 7.a). A més, al 2016 la major proporció d’aigua extreta provenia de Sa Marineta i no del sistema Sa Costera-s’Estremera ja que l’aqüífer de s’Estremera assolí el seu nivell mínim i va ser necessari paralitzar l’activitat per evitar malmetre la massa d’aigua.

Es durant el 2017 i el 2018 on la captació d’aigua al sistema Sa Costera-s’Estremera torna a reactivar-se gràcies a la meteorologia favorable. Aquestes condicions climàtiques varen provocar que la demanda es reduís durant el 2018 perquè els municipis que abasteix l’Agència Balear de l’Aigua es varen poder garantir el subministrament mitjançant els seus propis recursos hídrics (embassaments i pous). Per aquest motiu es produeix la baixada generar d’abastiment d’aigua per part de l’Agència Balear de l’Aigua durant el 2018.

Actualment amb les tres dessaladores actives la capacitat de producció màxima és de 92.800 m3/dia per tant suposa una producció de 31,09 hm3 anuals d’aigua com a màxim, el que representa un 43,21% més que al 2015. La producció d’aigua dessalada durant la temporada baixa (Novembre-Abril) a l’illa de Mallorca l’any 2019 arriba al 23,99 % de la capacitat de producció màxima del conjunt de dessaladores (Figura 7.b). Mentre que durant la temporada alta (Maig-Octubre) s’arriba al 69,10% de la capacitat de producció màxima. Amb l’anàlisi mensual es pot comprovar com durant els mesos d’estiu la producció d’aigua dessalada arriba al 100% de la capacitat productora en alguns casos i fins i tot la supera en altres. Es a dir, la dada per temporada no representa l’exigència a la que esta sotmesa la planta en moments puntuals. 

La captació d’aigua entre temporades no segueix una tendència tant clara com fa la producció d’aigua a les IDAM. Depenent de l’any la captació d’aigua és inferior durant la temporada baixa (2015) o inferior durant la temporada alta (2019) (Figura 7.b i .c). Aquestes situacions variables responen a la capacitat de resposta que suposa activar o desactivar l’extracció d’un pou en comparació amb la posada en marxa d’una dessaladora. D’aquesta manera, el recurs d’aigua subterrània es complementari a la producció d’aigua dessalada, garantint a la mateixa manera una explotació sostenible dels aqüífers.

Figura 7. Producció i captació d’aigua a l’illa de Mallorca pel període 2014-2019 (a), durant les temporades baixes dels anys 2015-2019 (b), durant les temporades altes dels anys 2015-2019 (c).

La producció d’aigua dessalada a escala mensual del conjunt de les tres dessaladores presenta un comportament molt diferent al llarg dels anys però amb certes tendències comunes. Els estius, condicionats per l’arribada de la població turista, la productivitat augmenta arribant a la capacitat màxima de producció alguns dels mesos de Juliol i Agost dels diferents anys. El següent gràfic presenta dos límits de capacitat productiva; un abans i l’altre després de l’entrada en funcionament òptim de les IDAM d’Andratx i Alcúdia. Durant el període 2016-2019 l’únic any que s’arriba al límit de capacitat productiva és el 2016 com a conseqüència de la sequera, els demés anys pel conjunt de les tres dessaladores mai s’arriba al límit (Figura 8). Això no vol dir que durant un mes determinat alguna de les dessaladores individualment si que arriba al seu límit de productivitat tal com s’observa a la figura 4 pel cas concret de l’IDAM d’Andratx. Per l’any 2015 la producció d’aigua dessalada als mesos d’estiu pràcticament va ser inexistent. El fet de que hi hagi tanta diferencia a escala mensual entre els diferents anys es deu a que Mallorca presenta varis recursos de diferent origen igual de potents que les dessaladores per abastir-se d’aigua (pous d’extracció o fonts naturals). Per tant, depèn de l’any i la climatologia, l’Agència Balear de l’Aigua soluciona els requeriments d’aigua dels municipis combinant els diferents recursos que te a l’abast. Les altres illes que es troben mes limitades en varietat de recursos per l’abastiment d’aigua s’observa una major estabilitat de la producció d’aigua dessalada.

La captació d’aigua dolça a escala mensual no presenta tendències clares entre els anys, es a dir, el factor dominant és la variabilitat (Figura 9). Factor relacionat amb la facilitat que presenta el sistema de captació per respondre a demandes puntuals d’aigua (Figura 15). Una característica a destacar és que en general la captació d’aigua mensual no rebaixa mai els 300.000 m3, exceptuant els mesos de Novembre on s’acostuma a demandar poca aigua (Figura 9).

Figura 8. Producció mensual d’aigua dessalada del conjunt d’IDAM de Mallorca pel període 2015-2019.

Figura 9. Extracció d’aigua mensual del conjunt de punts de captació a Mallorca pel període 2015-2019.

IDAM Palma

La variació mensual de producció d’aigua dessalada a l’IDAM Palma mostra un increment al període estival però la variació estival entre anys és irregular amb un pic de producció d’aigua dessalada a l’estiu del any 2016, quan l’illa de Mallorca patia una forta sequera. Així, la sequera del 2016 convertí a l’IDAM Palma i les demés dessaladores amb infraestructures determinants per garantir el subministrament d’aigua d’aquell any. Durant l’agost de 2016, l’IDAM Palma produí 2,09 hm3 d’aigua per compensar els embassaments de Cúber i Gorg Blau que es trobaven sota mínims. Durant els primers mesos de 2017 es va produir una aturada de la producció pel manteniment de l’IDAM (Figura 10). Al 2018 la producció de l’IDAM Badia de Palma va decaure i es va tendir a utilitzar l’aigua de captació degut al bon estat de l’aqüífer. A més la demanda municipal de subministrament d’aigua va decaure.

Figura 10. Producció mensual d’aigua dessalada a l’IDAM de Palma pel període 2015-2019.

IDAM Andratx

La producció d’aigua a l’IDAM d’Andratx es caracteritza per una forta estacionalitat. S’observa l’estabilitat productiva durant els mesos d’agost, sempre amb l’IDAM al límit productiu i posteriorment la decaiguda durant els mesos de temporada baixa. Aquest fet es lliga directament amb l’afluència turística de les zones on l’IDAM subministra com són Andratx i Calvià, nuclis amb una forta estacionalitat turística. Cal ressaltar la pausa productiva de finals del 2018 i inicis del 2019 coincidint amb una aturada tècnica programada per desenvolupar tasques de manteniment de l’IDAM (Figura 11).

Figura 11. Producció mensual d’aigua dessalada a l’IDAM d’Andratx pel període 2016-2019.

IDAM Alcúdia

A l’IDAM d’Alcúdia es destacable l’estabilitat productiva durant la temporada alta del 2016. Any on es va iniciar la producció òptima de la planta coincidint amb el període de sequera. Els demés anys la dessaladora respon amb una producció dominada per l’estacionalitat pròpia de l’illa (Figura 12). El punt d’entrega principal de l’IDAM d’Alcúdia actualment roman tancat per qüestions sanitàries i estructurals de la xarxa de canonades municipal. Aviat es reobrirà per garantir el subministrament d’aigua al municipi.

Figura 12. Producció mensual d’aigua dessalada a l’IDAM d’Alcúdia pels anys 2016-2019.

Sistema de captació d’aigües subterrànies Sa Costera-s’Estremera

La connexió submarina entre Sa Font de Sa Costera i el dipòsit de Sóller es va instal·lar l’any 2008 i començà a abastir el dipòsit l’any 2009. La canonada submarina circula pel fons marí a uns 40 metres de profunditat al llarg de 9,67 km fins arribar al port de Sóller.

Per altra banda, l’activitat extractiva per part de l’Agència Balear de l’ a l’aqüífer de s’Estremera s’inicià l’any 2010 amb un total de 4 pous d’extracció i 4 d’infiltració. L’any 2009 es realitzaren les primeres proves d’infiltració d’aigua. L’aigua infiltrada de l’Agència Balear de l’Aigua a l’aqüífer actualment pot provenir de Sa Font de Sa Costera, dels pous de Sa Marineta i en els darrers anys s’ha fet possible que l’aigua provingui de l’IDAM d’Alcúdia. És a partir del 2009 on la regulació de l’aqüífer es modifica i es configuren una sèrie de mesures per evitar el seu deteriorament. Concretament s’estableixen els límits d’extracció, que en el cas de l’Agència Balear de l’Aigua són:

  • L’extracció màxima per cada un dels pous s’estableix entre 659 i 824 m3/h y la profunditat màxima que pot assolir el nivell piezomètric respecte dels pous és de 72 metres de profunditat. Aquest valor és equivalent a 56 metres sobre el nivell de mar (Figura 13).
  • Si es rabassa aquest límit les extraccions han de ser igual a les infiltracions arribant com a màxim al segon límit de 52 metres de profunditat respecte els pous, és a dir, 36 metres sobre el nivell del mar (Figura 13). Per sota d’aquest nivell s’ha de consultar amb la Direcció General de Recursos Hídrics si és possible continuar amb l’activitat o no i amb quines condicions.
Figura 13. Evolució del nivell piezomètric de l’aqüífer de s’Estremera respecte el nivell del mar  pel període 1974-2020. Font: Direcció General de Recursos Hídrics.

La regulació d’extraccions a Sa Font de Sa Costera únicament estableix que és necessari mantenir un cabal ecològic de la font al mar per evitar perjudicar l’entorn natural vinculat a aquesta surgència d’aigua dolça.

L’evolució anual de les extraccions i la infiltració a l’aqüífer de s’Estremera per part de l’Agència Balear de l’Aigua presenta variacions notables amb els anys (Figura 14). L’any 2012, les infiltracions a l’aqüífer varen superar les extraccions. Aquest fet respon a la pluviometria favorable que va permetre augmentar les infiltracions a l’aqüífer d’aigua provinent de Sa Costera i Sa Marineta. A més, la intenció també era compensar les extraccions de l’any 2011. Aquestes accions propiciaren que l’aqüífer aconseguís arribar de nou al seu nivell òptim (Figura 13).

Al 2014 i 2015 s’extreuen en total 8,03 hm3 i 8,53 hm3 d’aigua respectivament. La disminució de la captació d’aigua a Sa Costera durant aquests dos anys respon a problemes tècnics relacionats amb l’averia de diverses bombes situades a la font. Aquestes avaries impediren l’aprofitament adequat d’aigua i com a conseqüència, les infiltracions a s’Estremera varen decaure. L’any 2017 i 2018 les extraccions augmentaren progressivament per les condicions climàtiques favorables.

Figura 14. Captació i infiltració d’aigua a s’Estremera i captació d’aigua a Sa Font de Sa Costera pel període 2009-2019.

Figura 15. Extracció i extracció efectiva d’aigua a l’aqüífer de s’Estremera per part de l’Agència Balear de l’Aigua pel període 2009-2019.

L’evolució mensual de les extraccions a s’Estremera fluctuen de manera similar durant el període 2010-2013. Temporades baixes dominades per la infiltració d’aigua i períodes estivals dominats per l’extracció d’aigua (Figura 15). D’aquesta manera s’establia un equilibri entre extraccions i infiltracions permetent l’evolució òptima del nivell piezomètric de l’aqüífer a escala anual (Figura 13). Des de Novembre del 2014 a  Març del 2015 les infiltracions no superen les extraccions. L’any 2016 les extraccions estivals varen decaure. L’ episodi de sequera va impedir continuar amb l’activitat extractiva ja que la infiltració natural de l’aqüífer va ser molt baixa durant aquest any. L’estiu del 2017 es prioritzà la dessalació davant la captació d’aigua per tal de recuperar l’estat òptim de l’aqüífer. Durant aquest estiu, a més, es promou la infiltració d’aigua a s’Estremera, per tant l’extracció efectiva disminueix (Figura 15). Durant la temporada alta del  2019 es decidí potenciar l’ús de les dessaladores davant l’extracció d’aigua dels aqüífers per garantir el bon estat d’aquests. Per tant s’observa que, durant la temporada alta, les extraccions romanen estables i el més “pico” desapareix si es compara amb altres anys. D’aquesta manera la corba d’extraccions s’aplana durant l’estiu evitant així les baixades sobtades del nivell piezomètric a l’aqüífer. Aquesta nova gestió de les extraccions fomenta l’estabilitat estructural de l’aqüífer confinat.

Captació Sa Marineta

L’activitat extractiva per part de l’Agència Balear de l’Aigua a l’aqüífer de Sa Marineta s’inicià a l’inici de la dècada del present segle. Actualment hi ha 5 pous distribuïts pel municipi de Llubí; Son Mulet 1, Son Mulet 2, Binifalet, Son Sitges i Ses Lletreres. Aquests pous s’utilitzen per subministrar aigua als municipis de Palma i Calvià amb un màxim de 1,5 hm3 anuals per municipi. També abasteixen altres municipis més petits com Muro, Maria de la Salut i Santa Maria. Existeix un sisè pou (Son Xormes) capaç de subministrar aigua al poble de Llubí que fins ara mai s’ha utilitzat.

Durant l’estiu, els pous de Sa Marineta subministren aigua als municipis de Muro, Maria de la Salut i Santa Maria. Municipis habitualment amb un consum baix d’aigua que permeten evitar la sobreexplotació de l’aqüífer. En canvi durant l’hivern, l’abastiment d’aigua es realitza també al conjunt dels municipis sempre i quant no es rebaixi el nivell piezomètric de l’aqüífer per sota dels 50 metres de profunditat respecte el pou de Son Mulet 1.

La captació d’aigua a Llubí és molt irregular al llarg del període d’estudi (Figura 16). Destaca l’elevada extracció durant el 2016 per compensar la impossibilitat d’utilitzar l’aqüífer de s’Estremera per motius relacionats amb la sequera. Durant el 2017 les extraccions pràcticament es paralitzaren per tal de recuperar el nivell òptim de l’aqüífer. A més durant el 2017 i 2018 dos dels cinc pous (Son Mulet 1 i Ses Lletreres) varen romandre inactius per qüestions tècniques. L’any 2018 va ser un any plujós, per tant la demanda d’aigua dels municipis a l’Agència Balear de l’Aigua va disminuir. Per aquest motiu afegit, les extraccions a Sa Marineta pràcticament es paralitzaren durant el 2018. L’any 2019 els pous amb problemàtiques tècniques es varen reparar i adequar per tornar a la seva activitat habitual. Durant aquest any, les extraccions es reactiven i augmenten de 0 a 400 m3 durant el període estival (Figura 16).

Figura 16. Captació d’aigua mensual a Sa Marineta durant els anys 2015-2019.

Menorca

La dessaladora de Ciutadella té dues línies de producció de 5.000 m3/dia amb la possibilitat d’ampliar a una línia més. Així,  té una capacitat anual de 3,30 hm3. La dessaladora es proveeix d’aigua salada a traves d’una torre submarina immissària. La dessaladora de Ciutadella inicià la seva activitat productiva el mes de juny de 2019. Durant el mig any de funcionament durant el any 2019, l’IDAM va produir un total de 733.181 m3 d’aigua dessalada. L’agost va ser el mes de màxima producció d’aigua dessalada amb 147.680 m3 (Figura 17).

L’evolució de la producció durant aquest mig any respon a l’estacionalitat turística estival que caracteritza a les Illes Balears. Es a dir, es produeix un augment de la producció d’aigua dessalada durant l’estiu per tal de suplir la demanda d’aigua de la població turística en nuclis urbans. En aquest sentit, la producció d’aigua dessalada es redueix un 55% al mes de novembre respecte al mes d’agost. La producció d’aigua dessalada durant la temporada alta (juny-octubre) a l’IDAM de Ciutadella arriba de mitjana al 40,36% de la capacitat de producció màxima. Mentre que en temporada baixa (novembre-desembre) s’arriba al 25,55% de la capacitat de producció màxima.

Figura 17. Producció mensual d’aigua dessalada a l’illa de Menorca durant l’any 2019.

Eivissa

La producció d’aigua dessalada durant  el període d’estudi (2014-2019) a l’illa d’Eivissa ha augmentat un 54,40% arribant als 10,94 hm3 l’any 2019. L’augment més important es produeix en el període 2018-2019 amb un increment del 29,63%. Aquest increment es correspon amb la posada en marxa de la dessaladora de Santa Eulària (Figura 18.a).

Actualment, la capacitat de producció amb les tres dessaladores actives és de 44.500 m3/dia i suposa una producció màxima anual de 14,91 hm3 d’aigua a l’illa d’Eivissa. D’aquesta manera s’aconsegueix produir diàriament un 50% més d’aigua si es compara amb els anys anteriors a l’obertura de l’IDAM de Santa Eulària (Figura 18.a).

La producció d’aigua dessalada durant la temporada baixa (novembre-abril) a l’illa d’Eivissa l’any 2019 arriba al 59,00% de la capacitat de producció (Figura 18.b).               Mentre que durant la temporada alta (maig-octubre) s’arriba al 87,40% de la capacitat de producció màxima (Figura 18.c). L’evolució mensual mostra un increment de la producció d’aigua dessalada durant els mesos d’estiu fins arribar al 100% de la capacitat de producció total. La diferencia entre la producció d’aigua dessalada durant la temporada baixa i la temporada alta es deu a l’increment de la demanda estival per l’augment de la pressió humana condicionada pel turisme. A més, durant la temporada baixa s’executen aturades tècniques de manteniment de les dessaladores.

Figura 18. Producció d’aigua dessalada a l’illa d’Eivissa pel període 2014-2019 (a), durant les temporades baixes dels anys 2015-2019 (b), durant les temporades altes dels anys 2015-2019 (c).

La variació mensual de producció d’aigua dessalada presenta un comportament similar al llarg dels anys a les tres dessaladores. Durant el període estival la producció d’aigua dessalada augmenta per tal de respondre a l’increment de la població turística arribant a la capacitat màxima de producció diària bona part dels mesos de juliol i agost.

La producció màxima d’aigua dessalada mostra dos límits; un abans i l’altre després de la construcció de l’IDAM de Santa Eulària. Durant el període 2015-2017, la producció d’aigua dessalada a l’illa  pels mesos de juliol i agost es situa al límit de la capacitat de producció fins i tot es supera l’any 2015 (Figura 19). Pel que fa a l’any 2018, la  producció durant  els mesos d’estiu es superior  al 2017. La producció d’aigua dessalada l’estiu del 2018 s’allunya molt del nou límit de producció ja que la nova IDAM produí aigua de manera testimonial durant aquest període (Figura 22). Es durant l’estiu del 2019 on s’observa un increment notable de producció arribant a assolir el nou límit. Aquest fet es correlaciona amb un increment de demanda d’aigua dessalada per part de municipis d’Eivissa. Així, els municipis de Sant Josep, Santa Eulària i Sant Joan han incrementat considerablement la demanda d’aigua dessalada justament amb la connexió de les infraestructures del anell d’interconnexió d’abastiment en alta de l’Agència Balear de l’Aigua amb la xarxa de subministrament en baixa dels municipis. D’aquesta manera, s’ha reduït considerablement la sobreexplotació del aqüífers per part dels municipis per la substitució per aigua dessalada per l’abastament urbà. Com eixample destaca el tancament del pou d’abastament urbà de Ses Eres al municipi de Sant Josep amb un greu estat de sobreexplotació que requeria una dessaladora municipal per dessalar l’aigua subterrània que patia una greu salinització de l’aqüífer.

Figura 19. Producció mensual d’aigua dessalada del conjunt d’IDAMs d’Eivissa pel període 2015-2019.

IDAM Eivissa

La producció de la dessaladora d’Eivissa va ser màxima l’any 2017, destacant els mesos de febrer, novembre i desembre on la productivitat és habitualment baixa (Figura 20). Els motius d’aquests augments es correlacionen amb baixades de producció de la dessaladora de Sant Antoni, és a dir, en moments d’aturades tècniques, les dessaladores  compensen la producció entre elles per mantenir un equilibri.

Durant el període estival, la producció de l’IDAM d’Eivissa es manté relativament constant a diferència de les altres dessaladores on els mesos de juliol, agost i setembre destaquen per sobre els mesos de maig, juny i octubre. Durant la temporada alta la producció acostuma a superar la capacitat màxima mensual (Figura 20). Aquest fet s’aconsegueix gràcies a que la temperatura de l’aigua de captació durant l’estiu és més elevada que durant la temporada baixa per tant permet l’augment de la producció diària. Per tal de satisfer els dies de subministrament màxim durant aquest període, les instal·lacions es poden portar al límit de la seva capacitat de producció permetent el major pas d’aigua pels filtres, és a dir, augmentant la conversió d’aigua salada a dessalada. Aquesta acció condiciona l’aigua producte i provoca que contengui més concentració de clorurs residual.

Figura 20. Producció mensual d’aigua dessalada a l’IDAM d’Eivissa pel període 2015-2019.

IDAM Sant Antoni

L’any 2019, va ser el més productiu per la dessaladora de Sant Antoni. Destaca l’augment de productivitat el mes d’abril de 2019 responent a l’averia produïda a la zona de captació de l’IDAM d’Eivissa. S’observa any rere any com la temporada estival s’amplia fins al mes d’octubre condicionant la productivitat de l’IDAM (Figura 21).

Figura 21. Producció mensual d’aigua dessalada a l’IDAM de Sant Antoni pel període 2015-2019.

IDAM Santa Eulària

L’activitat productiva de l’IDAM de Santa Eulària s’inicià el juliol del 2018. La producció ha anat creixent de manera escalonada per l’obertura de noves línies de producció de les instal·lacions d’acord amb la demanda requerida a l’illa d’Eivissa (Figura 22). L’agost del 2018 produí 152.000 m3 d’aigua dessalada mentre que l’agost del 2019 produí 459.000 m3, és a dir, el triple.

Figura 22. Producció mensual d’aigua dessalada a l’IDAM de Santa Eulària pels anys 2018-2019.

Formentera

A Formentera tot el subministrament urbà i sòl rústic prové d’aigua dessalada, ja que en aquesta illa l’aqüífer es troba en mal estat tant quantitatiu (sobreexplotació) com qualitatiu (intrusió marina i contaminació per nitrats). Així, la dessaladora subministra aigua als nuclis urbans mitjançant la xarxa de subministrament municipal. A més, subministra als habitatges aïllats en sòl rústic mitjançant sortidors municipals de camions cisterna.

La producció d’aigua dessalada durant el període d’estudi (2014-2019) a l’illa de Formentera ha augmentat (8,72%) arribant als 0,726 hm3 l’any 2019. En general la producció d’aigua dessalada a Formentera al llarg dels anys és estable amb petites fluctuacions que no acostumen a arribar al 10% entre els anys. Al 2019 es va donar un augment de la producció d’aigua dessalada del 8,19% respecte a l’any anterior (Figura 23.a). En el cas de Formentera la productivitat de l’IDAM i les seves fluctuacions anuals es correlacionen normalment amb la afluència turística.

L’any 2015 es va executar la millora i ampliació de l’IDAM per poder garantir la demanda d’aigua durant els mesos de juliol i agost. D’aquesta manera es va incrementar la producció d’aigua dessalada de  4.000 m3/dia (1,340 hm3 anuals) a  7.000 m3/dia (2,345 hm3 anuals).  L’actuació va consistir en millorar dues de les tres línies incrementant la producció de  1.000 m3/dia a 2.500 m3/dia cadascuna. A més, una tercera línia de 2.000 m3/dia ja construïda es va deixar  en reserva i està en procés de contractació les obres de remodelació d’aquesta tercera línia. D’aquesta manera la capacitat de producció de la dessaladora es de 5.000 m3/dia.

Pel càlcul anual  de producció màxima cal tenir en compte el mes d’aturada tècnica que s’han de sotmetre totes les dessaladores pel manteniment de les instal·lacions. La producció d’aigua dessalada durant la temporada alta (maig-octubre) a l’illa de Formentera l’any 2019 arriba de mitjana al 57,95% de la capacitat de producció màxima (Figura 23.c). Mentre que en temporada baixa (novembre-abril) s’arriba al 27,33% de la capacitat de producció màxima (Figura 23.b).

Figura 23. Producció d’aigua dessalada a l’illa de Formentera pel període 2014-2019 (a), durant les temporades baixes dels anys 2015-2019 (b), durant les temporades altes dels anys 2015-2019 (c).

La producció mensual presenta un comportament similar al llarg dels anys. Els estius, condicionats per l’increment de la població turista, la producció d’aigua dessalada augmenta sense arribar a la capacitat màxima de producció (Figura 24). El més destacable de la producció mensual al llarg dels anys a Formentera és la seva estabilitat. Les variacions més rellevants acostumen a aparèixer els mesos de temporada baixa lligades amb moments d’aturada parcial i revisió de la planta de dessalació. Alguns dies de juliol i agost la producció de la planta s’apropa al límit de producció màxima diària però no acostuma a sobrepassar-lo mai. Durant l’any 2019 es va produir el màxim de producció d’aigua dessalada de l’IDAM destacant el mes d’agost amb 117.450 m3 d’aigua produïda (Figura 24).

Figura 24. Producció mensual d’aigua dessalada a l’illa de Formentera pel període 2015-2019.