Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental

Funcionament del servei

Índex

Organització

L’Agència Balear de l’Aigua desenvolupa les tasques de gestió i direcció del servei de neteja del litoral mitjançant el seu el Centre de “Coordinació de Neteja del Litoral” (d’ara endavant, C.C.N.L.), el qual s’ocupa de controlar gestionar de forma directa el servei d’embarcacions de neteja. El seu objectiu primordial consisteix no sols en organitzar les rutes de les embarcacions que conformen el servei, sinó també en vetllar pel correcte compliment de les tasques diàries assignades als patrons de dites embarcacions durant el transcurs de les rutes, com ara la realització d’un seguiment i recompte de les matèries que són recollides dia a dia.

Figura 95. Organigrama del servei de Neteja del Litoral a partir de 2012.

La comunicació i flux d’informació entre el C.C.N.L i les empreses concessionàries, a les quals pertanyen els patrons, és contínua i bilateral (Figura 95). Tant és així que, tot i que el C.C.N.L no és un servei que s’ocupi d’atendre emergències, el Centre és capaç de donar suport i assistència davant episodis puntuals ocorreguts durant el transcurs d’una jornada, com puguin ser abocaments de combustible, incendis, enfonsaments d’embarcacions, etc.

 Al finalitzar cada temporada es procedeix a realitzar un resum de les recollides del darrer mes i un altre de caràcter general per a tota la temporada, on apareixen les dades de recollida per ajuntaments, així com incidències, emergències que han sigut assistides, etc. Amb dita informació s’elabora la memòria anual i la documentació necessària per a la pàgina WEB del Centre (https://www.lagencia.cat).

Metodologia

El Centre de Coordinació de Neteja del Litoral (C.C.N.L) disposa d’un conjunt d’eines destinades a controlar el mitjans necessaris i administrar la informació obtinguda. Els protocols de funcionament són un exemple de dites eines i actuen com una fulla de ruta sobre què fer i com actuar davant diferents situacions, incidències i emergències incloses. Dits protocols es revisen any rere any i són d’especial interès a l’hora d’instruir i familiaritzar ràpidament a personal nouvingut envers la rutina i el dia a dia del Centre.

Per altra banda, la web de l’Agència Balear de l’Aigua constitueix la porta d’entrada, tant pel públic general com per a qualsevol institució, a tot el treball i informació que gestiona el C.C.N.L. Les dades pertanyents a cada temporada (dades que s’actualitzen cada dia) poden ser consultades en format diari, mensual o anual, segons es precisi.

Així doncs, tots els dies es poden consultar noves entrades de dades corresponents a aspectes com ara la recollida total dia/illa i/o els diferents tipus de materials recollits (Taula 48). De la mateixa manera, les incidències i emergències poden ser consultades, aquest cop dins els resums mensuals. La redacció d’aquests documents, que nodreixen la web abans esmentada, és una més de les tasques de què s’ocupa el C.C.N.L.

TIPUS PRINCIPALSSUBTIPUS
Fusta i derivatsNaturals (troncs i branques)Tractades (taulons/palès/mobles)Restes d’embarcacions de fusta
Plàstic i envàsLlaunesGarrafes i capsesVidre i bricsGrans/petits plàsticsXarxes de plàsticRestes d’embarcacions polièster
Vegetació mortaAlgues i restes de posidoniaFitoplànctonRestes vegetacióCanyes i altres residus vegetals
Hidrocarbus i olisGasoilDe sentines de vaixellsFuelOlisQuitràRestes d’enfonsament
Matèria orgànicaIrisacionsFileres d’escumesDe emissari i sèpticAbocament de col·lectorsMedusesAnimals i peixos morts
AltresMobles de platjaBidons metàl·licsRestes d’obraTubsRodesElements de vaixells surant
Taula 48. Esquema classificatori actual de materials a recollir.

Un altre punt important a destacar dins aquest apartat és el nou programa de gestió d’embarcacions de Medi Ambient, el qual és un programari amb interacció via web. Compta amb un sistema de comunicacions que supervisa la posició i el moviment dels vaixells, també és capaç de reportar qualsevol incidència que les embarcacions en actiu es puguin trobar. Aquest conjunt de dades es traslladen a temps real al C.C.N.L a través de l’aplicació de gestió de flotes.

El programa de gestió i control de flotes constitueix, per tant, una part vital en el procés de recollida de residus, al actuar sobre tres punts importants involucrats en dita tasca: el funcionament del Centre de Coordinació, els mòduls de comunicació i el control de les embarcacions.

Les tasques de manteniment, així com d’actualització del programa, van a càrrec de l’empresa adjudicatària.

Mitjans

Per a dur a terme totes les tasques que li són assignades el servei de neteja compta, en l’actualitat, d’un total de 30 d’embarcacions dividides en tipus platja (26) i tipus Semi-litoral (4), les característiques de les quals s’especifiquen a continuació:

  1. Tipus platja. Ruta diària d’entre 15-18 milles i destinades a la recollida de residus flotants de petita mida en aigües de poc calat fins a ¼ de milla de distància respecte la riba (Taula 49).
  2. Tipus Semi-litoral. Ruta diària d’entre 25-30 milles, major capacitat de càrrega, velocitat i distància litoral (Taula 49).

Cal destacar que durant l’últim cicle de servei (temporades 2017-2019), i buscant aportar-hi sostenibilitat, s’han incorporat també embarcacions alimentades amb gas GLP (gas liquat del petroli) i bateries solars. L’objectiu és, de cara a pròximes temporades, anar donat  al servei de mica en mica amb més mitjans sostenibles per, en un futur, estar compost íntegrament per flotes respectuoses ambientalment parlant.    

EspecificacionsTipus platjaTipus Semi-litoral
Llargada total mínima5 m6 m
Màniga1.8 m2 m
Màniga treball4 m4 m
Calat treball0,8 m0,8 m
Nusos treball2-3 nusos2-3 nusos
Nusos creuer6 nusos8 nusos
Dotació1 persona1 persona
N.º d’unitats en actiu264
N.º d’unitats amb motors GLP i bateria solar134
Taula 49. Característiques tècniques embarcacions del servei.

Per norma general, l’horari de treball de les embarcacions és de 08:00 h a 15:00 h. Per a vaixells de tipus platja, això es tradueix en rutes no superiors a una distància màxima (respecte a port) de 8-9 milles d’anada i tornada, en condicions òptimes de navegació. En el cas dels vaixells tipus Semi-litoral, gràcies a la seva major velocitat, poden cobrir rutes de fins a 14-16 milles d’anada i tornada.

A l’hora de dissenyar les rutes, es tenen en compte aspectes com l’orografia, el vent i l’onatge predominant. Les rutes han de ser flexibles i capaces d’adaptar-se a canvis suscitats per factors externs, com puguin ser les condicions meteorològiques. A dit respecte, en funció d’aquests previsions, el C.C.N.L. escull, per a les embarcacions amb més d’una ruta assignada, quina és més adient realitzar. En casos així, s’inventa que existeixi certa variància diària sempre que sigui possible.

A continuació s’adjunten els ports base i les rutes vigents en l’actualitat.

Mallorca
Ajuntament Base i PortVaixellRuta
Palma (Port)V01Can Pere Antoni (Palma) – Cala Vella (Llucmajor) SE
V02Caló d’es Grells (Palma) – Portals Vells (Calvià) SO
Andratx (Port)V03Interior Port (Andratx) – Platja del Toro (Calvià) SE
 Interior Port (Andratx) – Cala Estellencs (Estellencs) SO i NE
Sóller (Port)V05Platges port – Roca Plana (Sóller) – Sa Calobra / Torrent (Escorca) NE
V06Cala Canyaret (Deià) – Punta de Son Serralta (Estellencs) SO
Pollença (Port)V07Cala en Gossalba (Pollença) NE – Caló de s’Illot (Alcúdia) E
Alcúdia (Port)V08Coll Baix (Alcúdia) NE – Capellans (Muro) SE
Santa Margalida (Can Picafort)V09Platja de Can Picafort (Santa Margalida) NO – Cala Mata (Artà) SE i NE
Capdepera (Cala Rajada)V10Arenal d’Aubarca (Artà) N – Cap des pinar/Na Forcada (Capdepera) S
Manacor (Portocristo)SL11Caló dels Homes (Son Servera) NE- Estany d’en Màs (Manacor) SE
Felanitx (Portocolom)V12S’Arenal (Int. Port) i Cala Marçal (Felanitx) S– Cala Falcó (Manacor) N
Santanyí (Cala d’Or)V13-2Caló d’es Pou, Port (Santanyí) – Cala Marmols (Santanyí) SE
V04-NPlatja Cala d’Or (Santanyí) – Cala Brafi (Felanitx) NE
 Ses Salines (Colònia Sant Jordi)V04Platja des Caragol (Santanyí) – Cala Pi (Llucmajor)
Taula 50. Ports base, vaixells i rutes vigents a l’illa de Mallorca.

Menorca
Ajuntament Base i PortVaixellRuta
Ciutadella (Port)SL15Cala Blanca (Ciutadella) S – Platja Bot (Ciutadella) O i N
V21Cala en Bastó (Ciutadella) S– Cala Mitjana (Ferreries) Si E
Es Mercadal (Fornells)V16Port de Fornells (Mercadal) – Cala del Pilar (Ciutadella N)
Es Mercadal (Addaia)V17Cala en Tosqueta (Mercadal) N – S’Escala (Maó) SE
Maó (Port)V18-NPlatges int. Port i Sant Esteve (Maó-Es Castell) SE- Cala Presili (Maó) N
V19-SCala Rafalet (Sant Lluís) – Es Canutells (Maó) S i O
Ferreries (Port Cala Galdana)V20Cala Trebalúger (Es Migjorn) E – Cales Coves (Alaior) SE
Taula 51. Ports base, vaixells i rutes vigents a l’illa de Menorca.

Eivissa
Ajuntament Base i PortVaixellRuta
Eivissa (Port)V22Port d’Eivissa (Eivissa Vila) – Punta de sa Rana (Sant Josep) SE i NO
V23Punta de sa Rana (Sant Josep) S– Cala Llentrisca (Sant Josep) O
Sant Antoni (Port)V24Port d’es Torrent (Sant Josep) O – C. d’Hort (Sant Josep) O i S
V25C. Salada (Sant Antoni) N – Ses Fontanelles (Sant Josep) O
SL26Sa Foradada (Sant Antoni) O – Portinatx (Sant Joan) N i NE
Santa Eulària (Port)V27Es Faralló (Santa Eulària) NE– Cala Sant Vicent (Sant Joan) NE i NO
V28Platja Santa Eulària (Santa Eulària) SO – Rada de Talamanca (Eivissa) SO i NO
Taula 52. Ports base, vaixells i rutes vigents a l’illa d’Eivissa.

Formentera
Ajuntament Base i PortVaixellRuta
Formentera (Port La Savina)V29Port Savina – Calo de Sant Agustí (Formentera) N i SE 
SL30Port Savina – Platja Migjorn (Es Copinyar (Formentera O, S i NE))
Taula 53. Ports base, vaixells i rutes vigents a l’illa de Formentera.