Recursos hídrics disponibles

Les Illes Balears tenen un clima mediterrani caracteritzat per estius secs i calorosos i hiverns humits i temperats. Aquest clima, suau i benigne, ha estat el principal reclam turístic per a gaudir de les Illes. No obstant això, la baixa pluviometria a causa del clima provoca una escassetat natural d’aigua amb sequeres periòdiques que es veuen aguditzades en l’actualitat pel canvi climàtic.

L’escassetat natural de pluges a les Illes Balears implica l’absència de cursos d’aigües superficials permanents i el principal recurs hídric natural per a proveïment d’aigua a la població són les aigües subterrànies. Aquestes són el resultat de la infiltració i emmagatzematge de les aigües de pluges en el subsol. Només l’illa de Mallorca compta de manera complementària amb aigües superficials retingudes artificialment mitjançant embassaments.

Els recursos hídrics de les Illes Balears es destinen principalment a proveïment urbà (54%), en segon lloc, a agricultura (22%) i, en tercer lloc a l’habitatge dispers (13%). Aquest repartiment de la demanda d’aigua indica l’elevada pressió que la població, tant resident com turista, exerceixen sobre els recursos hídrics disponibles que en total representen el 67% del consum total d’aigua.

En efecte, durant les darreres dècades, el fort creixement poblacional, juntament amb el creixement de l’activitat turística, ha causat un elevat increment de la demanda d’aigua per a ús de la població que ha comportat la sobreexplotació de les aigües subterrànies. Per aquest motiu, ha estat necessari la construcció de dessaladores que produeixen aigua dessalada a partir d’aigua de mar, de manera que augmenten la garantia del recurs de qualitat i possibiliten la recuperació de les aigües subterrànies.
D’aquesta manera, el 80% de l’aigua per a proveïment urbà a les illes Balears prové d’aigües subterrànies, un 14% dessalada i un 6% d’aigua superficial.

L’aigua, un recurs molt demandat

Les Illes Balears tenen una població resident d’1,2 milions d’habitants que necessita l’aigua com a recurs natural bàsic per al seu benestar i desenvolupament.
A més, aquesta població s’incrementa per la població turista que visita les Illes Balears durant tot l’any en què les illes reben al voltant 16 milions de turistes a l’any, però especialment durant el període estival en el qual arriba a haver-hi més de 2 milions de persones a les illes al mateix temps.
A causa del progressiu increment de la població resident i turista dels últims 20 anys, el consum urbà d’aigua ha augmentat de manera considerable. Aquest increment poblacional ha provocat que en alguns aqüífers les entrades d’aigua fossin inferiors a les extraccions, generant una reducció de l’aigua disponible en els aqüífers. Així, l’aigua dels aqüífers a Balears és insuficient actualment per a poder satisfer la demanda i per això ha estat necessari la construcció de 8 dessaladores a les Illes Balears, de manera que es pugui garantir el proveïment d’aigua de qualitat, possibilitar la recuperació dels aqüífers i fer front a períodes de sequera. En aquest sentit, la dotació màxima prevista per persona i dia és de 250 l/hab./dia i, en canvi, el consum d’aigua real mitjà és de 302 l/hab./dia

Situació actual de l’aigua a les Illes Balears

Com a resultat de l’elevada demanda d’aigua per a consum de la població, a les illes Balears, el 51% de les masses d’aigua subterrània es troben en estat de sobreexplotació o en estat de mala qualitat.
El canvi climàtic és un problema afegit a les Illes Balears i un dels principals reptes als quals s’enfronta la societat pels impactes negatius que afectaran l’aigua i als nostres ecosistemes aquàtics. Es preveu una reducció en les pluges, i aquestes siguin més intenses, la qual cosa dificultarà la infiltració d’aigua als aqüífers. És a dir, major risc de sequera.
A més, el fenomen de la sequera estival és un tret comú en el clima mediterrani. Així, és recurrent que algunes zones de les Illes Balears entrin en situació de prealerta de sequera durant l’estiu. Aquesta problemàtica ambiental s’aguditza quan no hi ha pluges entre octubre i desembre, que provoca una reducció de les reserves hídriques subterrànies per a l’any posterior i es corre el risc d’entrar alerta per sequera.
Les sequeres no sols comprometen el proveïment humà, sinó que poden provocar la contaminació dels aqüífers, que requereixen molts anys per a recuperar la seva qualitat quan són les reserves d’aigua estratègiques de les Illes.